Regenerar l’aigua i els ecosistemes naturals és fonamental per preservar la sostenibilitat dels nostres territoris, especialment en un context de disminució dels recursos hídrics.

El canvi climàtic és el repte més gran que afronta la humanitat. El Dia Mundial del Medi Ambient, promogut per les Nacions Unides cada 5 de juny, focalitza enguany el seu missatge a restaurar les terres, aturar la desertificació i enfortir la resiliència davant de la sequera. Aquesta crida a l’acció ens recorda la urgència de protegir el nostre planeta.

Segons la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació, gairebé la meitat de la població mundial resideix en zones “degradades”, és a dir, zones que pateixen desertificació. Des de l’any 2000, els episodis de sequera han augmentat un 29 % a escala global. En concret, Espanya és un dels països de la Unió Europea que estan més afectats per la sequera actualment, sobretot al sud i a Catalunya, i la seva ciutadania és de les més conscienciades.

A les Illes Balears, l’escassetat d’aigua s’ha fet més evident els darrers anys amb la reducció de les precipitacions, fet que ha causat la sobreexplotació dels aqüífers. Les variacions climàtiques, amb períodes de sequera més prolongats i esdeveniments climàtics extrems, han contribuït a l’inici d’una crisi hídrica a la regió, la demanda d’aigua de la qual, impulsada en gran manera per la indústria turística i l’agricultura, ha augmentat la pressió sobre els recursos hídrics disponibles. 

En aquest escenari, i per assegurar l’abastament d’aquest recurs essencial al conjunt de la població, cal transformar el model de gestió del cicle integral de l’aigua, per tal d’ampliar les fonts d’aprovisionament. I, amb aquest compromís, es fa necessari mobilitzar recursos i voluntats per activar una resposta conjunta davant d’aquest desafiament.

Aigua regenerada, una solució circular 

En l’esforç col·lectiu per actuar davant del canvi climàtic, i davant del repte de la desertificació i la sequera, fem una aposta estratègica per impulsar l’aigua regenerada com a solució sostenible i circular, amb l’objectiu d’afrontar la situació d’escassetat hídrica. Un recurs necessari per a diversos usos, com l’agricultura, la indústria i les activitats urbanes, amb una petjada de carboni que és la meitat de la que genera l’aigua dessalinitzada i una despesa energètica tres vegades inferior a la de la dessalinització. 

Per exemple, a l’àrea metropolitana de Barcelona, el 25 % de l’aigua que es consumeix des de fa més d’un any ja és aigua regenerada. Això s’aconsegueix gràcies a l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) del Baix Llobregat, que el 2023 ha regenerat pràcticament 58 hectòmetres cúbics d’aigua. 

Tanmateix, a la Regió de Múrcia també trobem exemples que són referents a escala nacional. Allà, l’aigua regenerada de les depuradores de La Hoya, a Llorca, i de Cabezo Beaza, a Cartagena, ja serveix per a usos agrícoles en camps propers, amb la qual cosa contribueix a apaivagar els efectes de la sequera a la zona.

Reduir la petjada ecològica de les infraestructures

A més de regenerar l’aigua per reutilitzar-la, un altre eix fonamental consisteix a naturalitzar les instal·lacions i minimitzar-ne la petjada ecològica per transformar-les en infraestructures verdes. Precisament a Cabezo Beaza, aquest enfocament, que es basa en la reducció de productes fitosanitaris, la lluita contra espècies invasores i la creació de zones d’alimentació i refugis per a animals, ha permès reintroduir la malvasia capblanca, un ànec bussejador peculiar i molt escàs a Espanya. Així mateix, als aiguamolls artificials de depuració de Begudà, a Girona, s’hi ha pogut observar el nòctul gegant, un ratpenat en perill d’extinció en aquesta contrada.

Al parc El Recorral de Rojales (Alacant) s’ha creat, en col·laboració amb l’ajuntament, una zona humida de cinc llacunes artificials amb aigua regenerada. Una varietat de vegetació i fauna salvatge prospera ara en un nou paisatge la funció del qual consisteix a evitar abocaments al medi ambient en episodis de pluges torrencials.

La generació d’energia verda, la valorització dels residus i la millora de la qualitat de l’aire són altres línies d’actuació que es recolzen en la innovació i la digitalització per accelerar la transformació ecològica i contribuir, així, a protegir el planeta. En aquest sentit, vam generar 55 000 kWh d’energia elèctrica produïda amb fonts renovables, a partir de les instal·lacions fotovoltaiques del dipòsit de Malbúger de Maó i la nostra seu a Calvià. Això ha portat a deixar d’emetre 14,3 tones de CO2 el 2023.

En definitiva, cada aspecte de la nostra existència està intrínsecament lligat a la salut i l’estabilitat dels ecosistemes que ens envolten. Preservar el medi ambient no és només una opció, sinó una responsabilitat compartida que ens crida a actuar amb cura i visió a llarg termini.